El jo digital
Les xarxes socials han transformat la manera en què construïm i projectem la nostra identitat davant nosaltres mateixos i davant els altres. Les xarxes socials també han transformat la manera en què vivim la mort i acomiadem els nostres éssers estimats que han mort. VIDA ETERNA descriu i aprofundeix les formes d'expressió identitària de la fe que es manifesten mitjançant una plataforma digital, concretament mitjançant una xarxa social en el moment de la mort. La multidimensionalitat de la fe i les diferents formes d'expressió, la necessitat de validació externa, l'interès per les narratives del que és quotidià i l'exploració personal a través de l'expressió escrita són alguns dels trets que caracteritzen el JO DIGITAL del creient. Això és així ja que, el moment de la mort, és el gran moment de la pregunta pel més-enllà, i on es defineix l'ésser o no ésser del cristià.
La pedagogia de la mort intenta acompanyar o preparar la mort no només com un fi de la vida dels cossos, sinó també com un comiat. La pedagogia de la fe ens ensenya a més, i ens indueix, a resar i fer present els nostres éssers estimats al més-enllà. Perquè la creença en un més-enllà és consubstancial amb la fe en la Resurrecció.
A través de les xarxes socials, es planteja la realitat digital com una connexió entre allò públic, allò privat, el món real i el virtual, la raó i la fe, així com allò íntim, per realitzar un recorregut a través de les nocions de fe, intimitat, privadesa, autenticitat, solidaritat i compromís, contactes i amistat. En definitiva: Identitat digital, personalitat i fe. La subjectivitat i la tecnicitat contemporània ofereixen grans possibilitats d’expansió subjectiva individual i col·lectiva, així com noves formes de vivència i expressió cultural de la fe i del dol en el moment de la mort.
El MEMORIAL VIDA ETERNA presenta el relat digital personal de la persona que ha mort com una eina amb la qual la persona que ha patit la pèrdua d'un ésser estimat reflexiona sobre la identitat personal (Jo) de l'ésser mort, i la comparteix amb familiars i amics. Aquest procés d'autoreflexió s'articula al voltant de dos moments, és a dir: el de construcció del relat per part de la persona que ha patit la pèrdua d'un ésser estimat, i el de recepció per part de l'entorn de familiars i amics, a nivell individual i col·lectiu, que ofereixen el seu suport en aquest moment difícil.
El procés de creació del relat suposa l'estructuració del Jo al voltant d'una identitat narrativa, s'assenyala que la recepció del relat digital aliè suposa una experiència que permet a la persona, creient o no, reestructurar els seus esquemes mentals i viure emocions de manera vicària, ajudar-se a viure el dol per la mort d'un ésser estimat, i descobrir o redescobrir la fe. Però sobretot, demanar-se pel més-enllà.
El dol pot cabre en un tuit, en un missatge, en unes paraules, en una ofrena digital oferta a un ésser estimat mort i als seus familiars i amics. El nostre jo digital publica un plor perquè es recordi al difunt. Només així, a través de la fe, la cultura del dol es converteix en un bàlsam per superar la intempèrie moral dels temps moderns que vivim. Qualsevol paraula, acte de compassió amb el dolor en el moment de la mort pot ser considerat un acte de fe al més-enllà. Internet possibilita i permet la recerca i la vivència del poder d’allò immaterial, la vivència al voltant de la fe al més-enllà, l'expressió de la fe en Déu i en una VIDA ETERNA.
VIDA ETERNA és l'expressió al segle XXI de la solidaritat davant del dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, de la solidaritat davant l'aïllament, l'individualisme i la vivència del dolor en solitud. Els cristians sí sabem a qui encomanar les nostres morts, perquè tenim un Pare que els acull, i ens acull. És la grandesa, la força moral i la gran sort de la fe.
La tragèdia moderna es sustenta en dolors intermitents, dols curtets; davant d'això, la fe en la resurrecció es sustenta en la vivència de l'eternitat de l'ànima del difunt. Estem cridats a la felicitat en aquesta terra, però també estem cridats a viure l'eternitat. Els creients i els no creients estem cridats a compartir i fer present l'eternitat d'aquests éssers estimats amb el nostre record i les nostres oracions, també amb les nostres ofrenes.
El dolor compartit és menys dolor. La fe compartida multiplica. Crear el relat digital d'un ésser estimat que ha mort, per part dels seus familiars i amics, contribueix a vèncer els límits del temps i de l'espai que representa la mort, per fer present i recordar aquí i ara, potser en qualsevol moment o per sempre aquest ésser estimat que ens ha deixat. Viure el dol a la privadesa, però també en companyia de tots els que ha estimat o han estimat el difunt. Aquest és el sentit del memorial.
La mort és la gran certesa silenciada per la nostra societat. Però és el moment vital a la vida en què sorgeix la pregunta pel més-enllà, per l'eternitat. El nostre jo digital publica un plor al voltant de l'obituari del dia perquè es recordi el difunt i pugui romandre a la immortalitat d'internet. És difícil morir sense religió, però encara més vetllar sense ella.
Realment estem donant un “m'agrada” a la mort d'un ésser. Sí, sí, m'agrada. Like, like, like. “La vida no és com hauria de ser, la vida és com és”, deia Krishnamurti. Ningú ens va dir que qualque dia necessitaríem nous rituals per acomiadar els nostres éssers estimats per protegir-nos del buit. Per a no caure en aquesta necessitat d'omplir-ho tot. De sostenir la por que produeix el silenci humà. El dolor en sentir que algú que estimàvem se n'ha anat.
El metavers i la realitat virtual pretén crear un món virtual alternatiu on les vides es desenvolupin sense limitacions, també la fe. On el dol virtual és una oportunitat per a viure i experimentar la fe en la Resurrecció. Una oportunitat per trobar la fe des de la pregunta pel més-enllà. Contra l'esborrat digital en els àmbits públics i privat, contra l'oblit, l'aïllament i la soledat, VIDA ETERNA ofereix la vivència de la fe a l'eternitat de qui estimem i ens ha estimat. Aquest és el sentit de la vida cristiana i de la fe en la Resurrecció.
