La vida eterna

La VIDA ETERNA, LA VIDA EN DÉU

 En el món modern, bàsicament, només hi ha dues maneres de viure i entendre la vida. Només hi ha dos principis o realitats. Potser dos paradigmes. Aquells que viuen la VIDA i passen la seva existència ignorant Déu o al marge de Déu, i aquells altres que la viuen participant de la VIDA ETERNA de Déu. Els primers passen per la vida sense conèixer o experimentar la transcendència, els segons, viuen una vida oberta a Déu i a la transcendència. Per aquells que viuen la vida al marge de Déu la mort representa el final, la passa cap al no-res, pels altres, la mort és la porta a la plenitud de la Vida Eterna en Déu. Es tracta de dos nivells existencials paral·lels que només conflueixen pel creient, perquè només es pot viure una vida plena quan un hom és capaç de participar de la Vida Eterna, i això només és possible, quan la vida esdevé una vida fonamentada en Déu Pare.

La Vida Eterna no és una realitat que comença després de la mort. No és un afegit, no és un després, ni és un futurible. Al contrari, la vida eterna és un aquí i un ara pel creient, és una realitat que aquí i ara el creient pot viure i experimentar dins la seva història de la vida mortal, gràcies a la fe en la Resurrecció de Jesús i al sagrament de l’Eucaristia.

Les experiències de Déu i de Resurrecció que experimenta el creient en el seu camí per la vida, així com les diferents dimensions de la transcendència dins la història, com són: La família, els amics, el fruit del treball, les creences i els valors, els reptes i dificultats, o els èxits personals i col·lectius, tots ells són elements que constitueixen dimensions i moments de la vida eterna dins la història humana, que l’individu deixa en aquest món quan fineix, i són manifestacions de Déu dins la Història.

Pels no creients, només hi ha una vida. La vida comença i acaba en si mateixa. Pels cristians, en canvi, pel baptisme som membres d’una comunitat de fe, l’Església, i estam cridats a participar de la Vida Eterna, la vida en Déu. La vida en Déu consisteix a experimentar el seu Amor, gràcies a la fe en la Resurrecció i gràcies a l’Eucaristia. Participar de la Vida Eterna és formar part de l’Amor Absolut de Déu, que continua alimentant i donant sentit a la vida dels homes i dones de generació en generació.

La Vida Eterna és vida en comunió amb Déu. La mort, és la porta a la plenitud de la vida amb Déu i amb aquells éssers estimats que han mort i ja viuen en Déu, i que ja formen part de la realitat divina. Es tracta d’un procés de divinització de l’ésser humà.

No hi ha dubte que quelcom dins nosaltres es resisteix a acceptar l’absurd que existim per res i per a res. És una convicció profunda que forma part de l’ésser humà des que existeix com a tal. La majoria de la Humanitat es manté dins els grans corrents religiosos que accepten una altra vida. Des de fa mil·lennis els homes de totes les cultures han confiat que els morts sobreviuen d’alguna forma. Totes les religions han ensenyat que Déu ens ha creat, que ens hem d’estimar i que després gaudirem d’una major proximitat a Déu en una altra vida. La novetat del Cristianisme és que pel baptisme i la resurrecció de Crist aquesta Vida Eterna del mes enllà pot ésser viscuda i experimentada aquí i ara a través del sagrament de l’Eucaristia i de les experiències de resurrecció que l’ésser humà experimenta dins la seva història personal, que esdevé una història de salvació i santificació.

La pregunta pel més enllà, per tant, ens ajuda a entendre i viure en plenitud el sentit de l’aquí i ara. No podem eliminar la pregunta pel més enllà. La pregunta pel més enllà és una pregunta necessària i legítima, que la societat actual omet, però que forma part de tota la història de la Humanitat. A l’era digital continua essent una pregunta essencial. Per a entendre l’aquí i ara, hem de intentar respondre la pregunta pel més enllà. Aquest és el sentit d’aquest projecte.