El mal no és un lloc, és una condició. És l’absència de Déu, l’allunyament de Déu. El mal és una realitat que fa part de la vida. Hi ha vida perquè hi ha mort, hi ha bé perquè hi ha mal. Hi ha llum perquè hi ha fosca. Existeix el mal, i aquest actua quan ens allunyam de Déu. El mal i l’infern són una vivència existencial real, una experiència existencial física i real. L’infern i el mal són la conseqüència del pecat.

Què és el pecat? El pecat forma part de la vida i és inherent a la nostra condició humana i a la nostra limitació a l’hora d’estimar. És qualsevol acte voluntari de paraula, obra o omissió que va contra Déu, i en conseqüència contra l’home. Quan existeix el pecat? Quan els nostres actes tenen com a conseqüència la creació d’una dinàmica d’injustícia i dolor; quan els nostres actes desfan una ona expansiva de sofriment en un mateix i/o en els altres. Tot acte té una conseqüència, i per tant, tot acte que va contra Déu, contra les lleis i normes de l’Església o contra l’home és pecat. Tot acte que genera una dinàmica de sofriment i dolor propi o aliè és pecat. Suposa una ruptura de la relació entre Déu i l’individu, la ruptura de la comunió amb Déu, la ruptura entre Vida i VIDA ETERNA, cosa que només pot ser corregida a través del sagrament de la confessió i el perdó per part de Déu.