El cristianisme és la religió per excel·lència que dona sentit a la vida i a la mort, que dona sentit al dolor i al patiment. Gràcies a la Resurrecció, els cristians celebram que la vida venç la mort, que el perdó venç el pecat, que la llum venç la fosca, que la vida venç sobre el mal. El cristianisme dona sentit a la vida i a la mort, perquè venim de l’Amor de Déu, vivim per a estimar, i morim per a ressuscitar i tornar a Déu Pare. La mort pot ser un alliberament d’una vida de sofriment, i per això la porta d’entrada a una vida millor. Pel qui té fe, la mort ha de ser motiu d’esperança i alegria. És el pas a la vida vertadera, és un segon i autèntic naixement.

Sense resurrecció la creu no té sentit. El dolor i el patiment serien inútils. Sense la Resurrecció, l’Església tampoc no té sentit. Pel cristianisme, la mort és la porta a la unió plena amb Déu. La mort és el punt on LA VIDA i LA VIDA ETERNA conflueixen, com un riu que cerca l’oceà. La mort és per aqueixa raó també la porta d’unió amb els éssers estimats que ja moriren.

Ser cristià suposa acceptació tranquil·la i resignada de la mort com a culminació de la vida. La mort és la porta d’entrada de la nostra vida a la VIDA ETERNA EN DÉU, en comunió plena amb Déu. Per la mort la vida terrenal esdevé VIDA ETERNA en Déu. En canvi, LA MORT ETERNA no és un lloc creat per Déu, sinó una condició que l’home tria si rebutja l’Amor: llunyania de Déu i solitud absoluta.