Sense fe miram, però no hi veim. Les històries de lluita i superació personal són històries de resurrecció. Són històries que, interpretades a llum de la Resurrecció, són històries de transcendència i de VIDA ETERNA. A través dels reptes i desafiaments que ens planteja la vida, posam a prova les nostres capacitats i habilitats, també la nostra fe, i gràcies a això poden esdevenir experiències de Déu, de resurrecció. Si no hem necessitat mai l’ajuda de Déu, possiblement no l’hem fet mai present en les nostres vides.

La vida posa les persones davant reptes i desafiaments on es juga l’ésser o no ésser de la persona. Moments en què es posen a prova les nostres capacitats i la nostra fe. Per aqueix motiu són moments existencials en què podem trobar Déu i, gràcies a Ell, superar les dites dificultats. Són moments que marquen el pas del Senyor per la nostra vida, com si fossin una Pasqua permanent, i on podem experimentar la mort i la resurrecció. No hi ha salvació sense resurrecció, ni hi ha resurrecció sense creu. Tampoc no existeix la VIDA ETERNA sense resurrecció, perquè el que dona la VIDA ETERNA és la vivència de la fe en Crist Ressuscitat.

 La fe no és certesa, no és seguretat, la fe és confiança i esperança, i gràcies a la fe l’ésser humà és cridat a vèncer i a sobreposar-se a grans problemes i dificultats. A través de les experiències de dolor, del mal i del patiment, la creu en definitiva, podem trobar Déu, i Déu es fa present en les nostres vides per a vèncer les dites dificultats.